El passat dissabte dia 29, a la nostra escola es va fer la jornada de portes obertes. Com ja sabeu es fa un cop l’any.

És un dia molt especial per els nens, els petits poden veure la seva nova escola i els que ja son alumnes poden ensenyar-la als pares.

El petitons per primer cop entren a la que dintre d’uns mesos pot ser la seva aula. Per primer cop tenen contacte amb les joguines que podran compartir amb els companys de classe. Aquest dia ja es veuen nens que no s’aparten de les cames dels seus pares, i d’altres que corren per tota la classe com si ja la coneguessin.

Per els pares també es un dia molt especial, veuen la nova escola del seu fill. I què hem de dir dels guies, just a l’entrar el primer que troben és un grup de nens i nenes de sisè i delegats de altres cursos que els estàn esperant per poder ensenyar totes les instal•lacions del centre. Qui millor que ells poden explicar el que es viu en aquelles aules, què i com es treballa. Per els que ja tenen germans en el centre és una situació completament diferent, ja que coneixen el centre i alguns mestres . Seran nous alumnes d’aquest centre però ja coneguts d’alguns mestres.

Els que ja son alumnes ho viuen diferent, per ells és molt importat portar els pares a la seva classe, ensenya’ls-hi la seva cadira, la taula i alguns del seus treballs que estan penjats a la paret. Aquest dia, son ells els que manen i dirigeixen els pares, els tenen que guiar fins a la seva classe i a l’aula d’informàtica,.... després de veure les aules d’aquest curs, hi ha nens que els agrada anar a veure les aules per les que van passar els cursos anteriors i recordar situacions anecdòtiques.

Però també hem de tenir present que alguns dels pares que porten els seus filla per primera vegada en aquest centre, ells mateixos també havien sigut alumnes d’aquest centre. Per ells també es un moment molt especial, ple d’enyorances i records de tot tipus.

En fi que es un dia en que l’escola s’envolta de rialles i xivarri, s’omplen els passadissos d’adults i nens amb molta il•lusió. I per acabar en el menjador un piscolabis per poder-te empassar totes aquestes emocions que tens a la gola.